Histories d'una marató

Avui us presento un vídeo d’aquells que ajuden a sortir al carrer en dies de fred com avui. Es la historia de 6 persones que es preparen per assolir un objectiu comú. Cadascuna d’elles té una historia de fons la qual els motiva cada dia per calçar-se les sabatilles i sortir a córrer. El millor de tot es que, a vegades encara que no s’assoleixin aquests reptes hem de saber aixecar-nos, mirar endavant i seguir amb més força cap endavant. De ben segur que no hi ha res impossible.

Carrerada del Tosserol

El passat 6 d'Octubre es va disputar a les Masies, prop de Coll de Nargó la Carrerada del Tosserol, una vertical de 5,5 km i un desnivell positiu de 919m.
Aquesta cursa s'inclou com a cursa amiga (no puntuable) del circuit fer, Grifone Challenge. Aquí van unes fotos de l'arrivada.

PIC DE CASAMANYA

Després de dies de parlar-ne, finalment decidim anar a descobrir nous indrets. El lloc  elegit el pic de Casamanya (2740m) a Andorra. Amb les pluges del dia anterior podem preveure que avui xafarem neu.

Sortim a les 7:30 d’Oliana direcció Ordino, i just arribar al poble parem a esmorzar, que amb la panxa plena es veuen millor les coses. Agafem en calma la carretera direcció al coll d’Ordino a 1980m. i a  uns 3 kms aprox. trobem un camí de terra que ens ha de dur al d’alt del pic.

Deixem el cotxe a tocar de la carretera i enfilem amunt.

Sense temps ni per escalfar ja comencem a agafar pendent i amunt, tot seguint les marques entrem ens uns corriols guapíssims per córrer. Després de trobar-nos uns boletaires silenciosos que dissimulen per allà,  tot i que la cistella els delata clarament arribem al primer punt: el coll d’Ordino.

 Com que tot el camí està molt ben senyalitzat anem seguint amunt i entrem en un bosc amb un corriol molt corredor. Just sortir del bosc ja es pot veure el pic, caram, tot emblanquinat i sembla que el tinguem allà mateix.

A mesura que anem pujant, el gruix de neu que al principi sembla que només ens ha d’acompanyar acaba arribant-nos a l’alçada dels bessons, i com no la boira també be a fer acte de presencia.

Arribem al pic i després de la signatura de rigor al llibret, decidim desfer de nou el camí i tornar cap al cotxe. 

 

La baixada es molt perillosa i hem d’anar amb compte perquè rellisca molt. Just !!! agafo un zona on hi ha poca neu, rellisco i em clavo un pedrot al mig de la cama, alça Manel !! quin tall a la cama.  Tot i l’ensurt seguim baixant, ara amb més precaució encara, i decidim que ja correrem més avall.

Tot baixant anem trobant molts excursionistes que pugen a fer el pic. Deixem la zona nevada i comencem a córrer de nou, ara si baixem bé.  Al final arribem al cotxe amb 2h 43mi. 

Bona sortida de diumenge, i a més hem pogut fer desnivell, perfecte.

Com que a tarda la ferida no curava, decideixo anar al CAP d’Oliana, allà hem posen un punt de sutura i arreglat, a per la pròxima.

 

circular d'oliana 2012

                          IV CIRCULAR D'OLIANA 2012

Tot i que la setmana prèvia havia tingut dolor en la planta del peu, i els ibus ja feien acte de presencia, vaig arribar  al dissabte carregat de dubtes. Aguantaria 81 km i 6200 de desnivell ?. Es la primera vegada que faig aquesta distància, i coi!! si ja fa respecte per si mateix, imagina amb un peu dolorit. L’any anterior ja no l’havia pogut fer, i no volia passar-me un altre any somiant en aquesta marxa... la nostra.... la de casa.

M’abstinc de pensar-hi mes en el coi de peu i surto de casa amb la família cap la plaça. Amics, coneguts, salutacions,i hem trobo amb en Jordi, el company de fatigues, be !!.... l’instigador de fer-me arribar aquesta passió per la muntanya, m’agafa la motxilla amb la roba i el material per fer-me l’assistència, comentem la jugada i  “de frente” cap a la sortida.

Iniciem la marxa, direcció Serra-seca son uns 10km amb uns +900 de desnivell aprox. I aviat hem poso dels 4 primers. Just abans de trencar cap a Sant Just avanço al 3er i començo l’ascens cap al Barrer. El Barrer es un corriol molt bonic el qual va coronant la serra i ens duu direcció al Salze. Aquí arriba la primera sorpresa de la tarda, comença a ploure de bona gana i ens deixa ben xops. Arribo a Serra-seca a 1:18h i després de passar per l’avituallament, enfilo direcció a Alinyà ( 2on control). Tinc previst fer aquest 2on tram en 1:30h, no l’he fet mai en aquest temps amb el qual trobo que es un petit repte que hem manté viu en cursa. Des del km 5 vaig sol, els 2 primers hem treuen 12mi i al 4art li porto 5mi. i començo a veure que aniré moltes hores sol.

Començo la baixada tècnica cap a Alinyà, i en un corriol d’herba i pedres hem faig una torcedura..... sí  al peu fotut... perfecte, nomes porto 20kms i  no ser que mes hem pot passar ( no ho ser???).

No han passat ni 2 minuts de la torçada i comença a ploure de nou ufff. Arribo al segon control xop. 

 

No m’entretinc gaire aquí, perquè el següent pas es el coll de la nou, el qual vull fer de dia, i el temps no pinta be.

Pujant al coll plou de valent, amb uns llamps que esparveren fins hi tot als senglars. Segueixo fins al 3er control, allà hem diuen que els 2 primers han passat a 30mi. Be, no hem preocupa gaire, prou feina tinc a conservar-me. Tot i trobar-me de cos perfecte, el dolor al peu no hem deixar tirar fort i prefereixo anar a ritme suau, i mes endavant veurem com hem vaig trobant.

Arribo a Fígols i hem dirigeixo a Organyà, allà m’esperen en Jordi i l’Ada. Comentem la jugada i encaro cap a Coll de Nargó ( km 45,5 ). Vaig fent via tot recordant l’últim dia que vaig passar per allà amb en Toni. Ell havia fet la marxa l’any anterior i m’explicava la pujada d’adrenalina que suposa girar-se un moment a contemplar el llums que van baixant cap a Fígols a l’altra banda de vall, on fa poca estona acabo de passar. Pensar en aquestes coses m’ajuda a evadir-me una mica de la mullena que duc a sobre, de la solitud i de la molèstia al peu.

Arribo a Coll de Nargó on hem puc canviar de roba, fer un bon avituallament i encarar direcció les Masies, on m’espera la última gran pujada.

Arribo a les Masies on m’espera un gran sorpresa. Es l’Ada i en Jordi, i aquest hem comenta: Què, vols que t’acompanyi una estona ?  Si tu vols, per mi perfecte. I fet i dit, baixa del cotxe es calça les bambes i amunt. Per a mi es un punt d’inflació, fer els 30 últims kms acompanyat hem dona molta moral, i en Jordi  hem marca un ritme boníssim.  

I anem enfilant cap a Serradarques, allà els dels control ens diuen que s’han retirat molts participants, i les condicions climàtiques han fet petjada. Tenim els primers a 25mi. Seguim cap a Font d’Isot i penso que si he arribat fins aquí ara ja no m’atura ni el peu ni res. Endavant Jordi, correm tot el pla de Tolustre i arribem a Font d’Isot . Bon avituallament, com tots el de la circular, epp amb cafè calent i tot, això es nivell.

Sortim direcció Cortiuda tot passant per coll de Creus. Allà en diuen que els primers han passat fa 23mi. I ens comenten la situació dels companys d'Oliana que estan en la marxa.

Deixem el control i comencem a córrer direcció la Roca del corb per arribar a Peramola on espera l’últim control.

Just davant de safareig hi ha el control, i nomes arribar ens diuen: Eii sou els 1ers!! Que! I els 2 que anaven al davant? No, per aquí no ha passat ningú. Ospe !

Seguim direcció Oliana,  i veig que això s’acaba. Arribem al pavelló a les 4:30 del diumenge, 11:30 hores després de la sortida, i allà ens esperen els amics.

Salutacions, felicitacions, fotos, cervesa de rigor i la xerrada.

L’endemà van explicar-me que els dos companys varen perdre’s abans d’arribar a Peramola, crec que van tardar unes hores a trobar-los.

La veritat es que per ser la 1era vegada que faig una cursa de llarga distància no hem puc queixar, tot i el que suposa anar amb el peu tocat durant 60kms, i sol durant uns 50kms. el poder de superació de les persones es increïble, sobretot en el moments durs.

Dos dies desprès de la marxa, només espero recuperar-me de la lesió del peu, per tornar a la muntanya el mes aviat possible, i preparar-ne de noves. 

                                Foto: Marc Marrero